FES TA FESTA

Aquest romanço, lletra i música de Jaume Arnella i especialment encarregat per a la celebració del programa número 1000, fou estrenat a Ràdio 4, el diumenge 28 d'octubre de 2001.

Déu vos guard, senyors, senyores,	Durant sis anys dóna vida
els que ens esteu escoltant,	al professor August Udell
a tots plegats us saludo	que no té pèls a la llengua
i aquest matí ho faig cantant.	engaltant-les de gairell.

Salutacions efusives	És bo poder dir les coses
als amics del transistor,	amb humor, sense ferir,
de la ràdio de la cuina,	i, veureu, si cou que cogui
la del cotxe o de l’avió.	però les coses s’han de dir.

Si hi ha algú amb ràdio galena	L’altre any, el noranta quatre,
que ens ho faci sapiguer,	hi ha un sotrac dur de pair:
li farem un homenatge	es jubila la Matilde
perquè això no costa re.	i l’any següent va morir.

El motiu que aquí ens aplega	Per ‘questa època es comença
és celebrar, com convé,	a fer diferents seccions,
que la ràdio està de festa	i el programa agafa brillo
i tots nosaltres també.	amb les col·laboracions.

Aquí, senyors, hi ha un programa,	En Jordi Roure en fa una
aquest que esteu escoltant,	de música i instruments,
que avui celebra el mil·leni	i una de castells l’Esteve
ja veieu que és important.	però aquesta ja és més recent.

El programa és “Fes ta festa”	I amb “Històries de gegants”
per si no ho havia dit,	una col·laboració més:
i el pare el Jesús Ventura	Cecília, Onate i Merino,
perquè és el que l’ha parit.	són la veu dels geganters.

També hi ha una altra persona	I ara, senyors, aturem-nos
que coneixeu d’allò més,	que us estic atabalant
és la Rosa de Diego	amb tant de noms i de dates
però ja en parlarem després.	però crec que són importants.

Que ara és moment de fer història	Si jo fos Rubén Darío
ni que sigui molt breument	seria el moment de dir:
i gravar-la a la memòria	“els clars clarins, oh, ja sonen
per tenir-la ben present.	el seguici ja és aquí”.

Estigueu, doncs, per la feina	Com que no ho sóc, oblidem-ho;
que ara comencem aquí	posem-hi imaginació,
i ja cal que escolteu força	i so de trompeteria
que no ho penso repetir.	perquè s’ho val l’ocasió

El programa “Fes ta festa”	Mil nou-cents noranta set,
es va iniciar de bell nou,	(tirurit tiruret)
a Ràdio 4, el setembre,	“Fes ta festa” va guanyar
mil nou-cents vuitanta-nou.	(tirurit tirurà)
	el Premi al Millor Programa
Abans però en Jesús Ventura	(tirurit tiruràna)
escrivia ja el guió	de la Ràdio en Català.
del programa de sardanes	(tirurit tirurà)
ell, músic i director.
	No us cregueu que sigui un premi
A “La veu de la sardana”	poca cosa, que és cabdal
hi havia uns bons locutors:	i el dóna gent d’importància:
Maria Matilde Almendros,	els de l’Omnium Cultural.
Lluís Pruneda, tots dos.
	Només tenen aquest premi
Era un programa amb solera	els més grans monstres d’aquí
dels més antics de per ‘quí	o bé «la crême de la crême»
però sempre hi ha qui vol canvis:	com Puial, Basses, Cuní...
o renovar-se o morir.	(tararí, tararí)

Van presentar un nou projecte	Ja es tenien d’altres premis
més obert, fent com de pont,	més senzills però a recordar:
els joves Jesús Ventura,	el d’Ateneus i el de l’Obra,
Jordi Mauri i Jordi Font.	la del Ballet Popular.
	(tararí tararà)
Es pot dir que era un projecte
ja aleshores ambiciós	Perdona, Rubén Darío,
i, pel que es feia a les ràdios,	si els clarins jo faig sonar
atrevit i novedós.	com que donen tant de brillo
	no me n’he sabut estar.
No sols era de sardanes,	(tararí...)
que s’hi va voler fer entrar,
en tota la seva gamma,	L’any següent de rebre el premi,
la cultura popular.	perseguit per un mal fat,
	el programa dels dissabtes
El que era cap de programes	se’ns en va de rellogat.
hi va donar el vist i plau;
gràcies a l’Enric Frigola	Primer amb la Pepa Fernández,
es començà aquest sarau.	una lluita de refranys,
	era al “Busca’ns a la quatre”
Fins i tot ells suggería	i molts moments interessants.
d’una cançó d’Esquirols,
possar el nom de "Fes ta Festa":	També amb l’Elena Garcia
era enrotllat, ¿què més vols?	i amb el Rafel Barceló,
	al programa "Babilònia"
I així començà el programa:	hi hagué col·laboració.
Jordi Font de director,
locutors Mauri i Almendros	Curiositats des del prisma
Jesús Ventura al guió.	de cultura popular:
	un Yesterday fet amb gralles
La productora, gallega,	o amb cobla fer un txa-txa-txà.
que després canvià de xip,
i el tècnic Àngel Garcia:	Mil nou-cents noranta nou,
aquest era el nou equip.	en David Puertas se’n va
	i és la Rosa de Diego
I també hi col·laborava	que entra a donar un cop de mà.
des del programa primer,
l’espai d’en Carles Esteve,	S’empesca “Cançons que tornen”,
el cronista casteller.	que, amb tendresa i emoció,
	recull un tema que ens porta
I va ser el primer programa	als inicis de la cançó.
que parlava, per costum,
de castells cada setmana,	I la darrera aventura
abans no vingués el “boom”.	és “La pedra del follet”
	un culebró radiofònic
Per l’agost de l’any noranta	antropològic de pet.
el programa es va anar a fer
en directe des de Zuric	Tot el fabulàri autòcton
i això és ben bé a l’estranger.	surt en col·laboració
	del Jan Grau i el Pep Adell
Perquè allí s’hi celebrava	i també Amadeu Carbó.
l’Aplec Internacional
de la Sardana i més coses...	D’anècdotes i d’històries,
Però allò va ser un bon sidral.	si n’hi hauria més de mil,
	però no voldria cansar-vos
El programa era en directe	que no és ben bé el meu estil.
i amb moltes autoritats
que vindrien al programa	Si us va bé, podem deixar-les
i estaven tots avisats.	per una altra ocasió,
	no hem parlat del Moro Mussa
No sé, jo, a la nit què feren,	ni tampoc del rei Oró.
però al matí es van adormir:
van arribar a misses dites	Aquí s’acaba el romanço
i el Jesús vinga a patir.	i ja paro de cantar
	però abans vull fer uns quants visques
L'any següent sí que patiren	que és tal com s’ha d’acabar.
van treure quasi a tothom,
i allí sense productora,	Un visca pel “Fes ta festa”,
sense Mauri i sense Font.	visca la Rosa també,
	i un visca el Jesús Ventura
Gaire bé a la retallada	que n’és el pal de paller.
que van fer era un abús:
només van quedar al programa	I un visca per l’emissora,
la Matilde i el Jesús.	amb tots els seus enrenous,
	visca, senyors, Ràdio 4
Després, quan vingué l Francino,	perquè és la mare dels ous.
hi hagué programa a l’estiu,
l’època que es fan més coses	I un visca per tots vosaltres,
i el panorama és més viu.	un visca ben exultant,
	pels que tot ho feu possible,
S’incorpora en David Puertas	perquè ens estu escoltant.
no sols com a productor
també crea un personatge
que és divertit i corcó.
Lletra i música : Jaume Arnella